Hi ha algú normal?
Algú que vulgui ser-ho?
Si som diferents, per què ens entestem en semblar com la resta?
Ens camuflem, dissimulem, fem veure que som d’una altra manera per agradar més als altres, ens adaptem per no sobresortir, per tenir amics, per a encaixar en allò que s’espera de nosaltres. Per encaixar en l’etiqueta de “normal”. Però ningú és normal. Som singulars, diferents, amb diversitats diverses. No és només que ningú sigui normal… és que per què volem ser-ho?
Per tot això, la PUCK Cinema Caravana presenta una nova cartellera de curtmetratges d’animació, una selecció titulada «Nobody is normal» que vol reivindicar la singularitat i el respecte a la diferència. El director artístic de la PUCK, Carles Porta, ha seleccionat els curtmetratges de procedències diverses tot proposant un ventall de tècniques gràfiques, de temàtiques, de ritmes i també de mirades, sempre sent fidel a l’originalitat de la PUCK, que busca descobrir animació especial d’autor fugint de la més comercial.
El fil conductor de tots els curts és una mirada de la diferència i una reivindicació del respecte a la diversitat. Així, a la selecció, hi podem trobar, entre d’altres, una història d’una princesa massa alta i massa maldestra pel que s’espera d’ella (Dylda); un linx gegant que es cola en una ciutat plena de cotxes i gratacels (Un lynx dans la ville); un videoclip psicodèlic imaginant multituds insòlites al metro de Nova York (The avalanches subways); una història sobre en què consisteix la veritable amistat (Tobi and the turbobus); o com la creativitat s’obre pas entre la grisor (Le bruit du gris).
Aquest és llistat de curtmetratges inclosos en la nova cartellera «Nobody is normal» i que es podran veure a partir d’ara a la PUCK Cinema Caravana:
-
Dylda (Cornstalk) – Anastasiia Zhakulina (Rússia)
-
Enough – Anna Mantzaris (Regne Unit)
-
Love me, fear me – Veronica Solomon (Alemanya)
-
Le bruit du gris – Vincent Patar & Stéphane Aubier (Bèlgica)
-
Un lynx dans la ville – Nina Bisiarina (França)
-
Negative Space – Max Porter & Ru Kuwahata (França)
-
Spring time – old man – Uri Nakayama (Japó)
-
The avalanches subways – Mrzyk & Moriceau (França)
-
Le dernier jour d’automne – Marjolaine Perreten (França)
-
Tobi and the turbobus – Verena Fels i Marc Angele (Alemanya)
-
Whatever tree – Isaac King (Canada)
Carles Porta, explica que «la pretensió de la PUCK no és presentar les últimes novetats en animació, sinó oferir bon cinema buscant programacions que tinguin enfocaments diferents i mantenint el caràcter PUCK que defensa un tipus de cinema que estigui ben construït, amb imatges interessants i una recerca gràfica; en definitiva, que aporti coses». En aquest sentit, en els darrers mesos, aquest il·lustrador i animador lleidatà ha triat els curts al voltant d’una idea: defensar la singularitat. «De vegades, el que volem és camuflar-nos, dissimular les diferències, adaptar-nos per a agradar als altres i això genera els seus conflictes. Es tracta d’acceptar-nos tal com som i reivindicar la pròpia singularitat».
La mateixa PUCK Cinema Caravana és l’exemple d’aquesta singularitat. «Som diferents i això ens agrada», afirma Toni Tomàs, director de Tombs Creatius i codirector de la PUCK. «És una experiència única i irrepetible -afegeix-. És un espai molt íntim i molt bonic en què gent que no es coneix es relaciona mirant pel·lícules úniques que intentem que toquin l’ànima del públic. Al sortir, es nota que s’emporten alguna cosa».
MIRA L’ENTREVISTA DEL CARLES PORTA I EL TONI TOMÀS